Escrits personals!

Bardají Edu wrote:

luis cambron martinez wrote:seria curios com tu dius xavi..pero no te preocupis que mai passara..perque sincerament tu quan veus a una al lota me dius que lo primer que fas no es fixarte en com es fisicament? o tu et demanes com sera ella psicologicament, la seva manera de pensar..etc?

ara apareixera en carles i dira que ell no es fixa en el fisic xd

Jo no he dit de no pensar en el físic, que també. Pero a les fosques el físic és ben present. Crec que ha estat un problema de terminología. No volia dir que hem d'oblidar el físic, sinó més aviat les aparences.

Està clar, Edu, que el tema ha derivat mooooooolt... Però ja que hi heu incidit, jo vos dic que una persona que a primera vista és preciosa, una vegada la conec i me sembla un total inútil... m'acaba no agradant físicament. I de l'altra manera, una persona lletja, no és que m'acabi semblant preciosa, però si és increïblement especial com a persona... : ) a la fi no la veig lletja (tampoc guapa, però no lletja).
I el que dèieu, seria molt ideal trobar una persona genial en tots dos aspectes... : )
El que trob és que en tot cas, jo me decantaria clarament per la que tengués més mancances físiques que no per la que en tengués d'intel·lectuals. Amb això no vull dir que no sàpiga res dels estudis, sinó que sigui persona, m'explic? Valor per sobre de totes les coses la manera de pensar, per jo és l'imprescindible: que pensi igual com jo i que me pugui entendre i compartir els punts de vista. No en tot, està clar que és interessant contrastar els detalls amb controvèrsies, però sí en la visió de la vida, i societat que ens envolta. Donant voltes a tot això arrib sempre a una pregunta que si algú s'anima a contestar li estaré molt agraïda:

-Què és allò que vos fa més feliç en el món/vida...? I bé, per extensió m'hauríeu de dir què és per voltros la felicitat.
Si algú no sap molt bé com contestar aquesta pregunta (que trob que no és fàcil) ja me va bé que me digui què és el que més li agrada fer en el seu temps lliure o alguna cosa que li faci sentir molt i molt bé.

Si la trobau una pregunta massa compromesa no la contesteu, però si ho feis, per favor preneu-vos-ho en sèrio.

Ferrer Ortas Júlia wrote:

Bardají Edu wrote:

luis cambron martinez wrote:seria curios com tu dius xavi..pero no te preocupis que mai passara..perque sincerament tu quan veus a una al lota me dius que lo primer que fas no es fixarte en com es fisicament? o tu et demanes com sera ella psicologicament, la seva manera de pensar..etc?

ara apareixera en carles i dira que ell no es fixa en el fisic xd

Jo no he dit de no pensar en el físic, que també. Pero a les fosques el físic és ben present. Crec que ha estat un problema de terminología. No volia dir que hem d'oblidar el físic, sinó més aviat les aparences.

Està clar, Edu, que el tema ha derivat mooooooolt... Però ja que hi heu incidit, jo vos dic que una persona que a primera vista és preciosa, una vegada la conec i me sembla un total inútil... m'acaba no agradant físicament. I de l'altra manera, una persona lletja, no és que m'acabi semblant preciosa, però si és increïblement especial com a persona... : ) a la fi no la veig lletja (tampoc guapa, però no lletja).
I el que dèieu, seria molt ideal trobar una persona genial en tots dos aspectes... : )
El que trob és que en tot cas, jo me decantaria clarament per la que tengués més mancances físiques que no per la que en tengués d'intel·lectuals. Amb això no vull dir que no sàpiga res dels estudis, sinó que sigui persona, m'explic? Valor per sobre de totes les coses la manera de pensar, per jo és l'imprescindible: que pensi igual com jo i que me pugui entendre i compartir els punts de vista. No en tot, està clar que és interessant contrastar els detalls amb controvèrsies, però sí en la visió de la vida, i societat que ens envolta. Donant voltes a tot això arrib sempre a una pregunta que si algú s'anima a contestar li estaré molt agraïda:

-Què és allò que vos fa més feliç en el món/vida...? I bé, per extensió m'hauríeu de dir què és per voltros la felicitat.
Si algú no sap molt bé com contestar aquesta pregunta (que trob que no és fàcil) ja me va bé que me digui què és el que més li agrada fer en el seu temps lliure o alguna cosa que li faci sentir molt i molt bé.

Si la trobau una pregunta massa compromesa no la contesteu, però si ho feis, per favor preneu-vos-ho en sèrio.

Que és allò que em fa feliç ?
Idò moltes coses, desde les menys insignificants, no se, per exemple, poder asseure i disfrutar del dia, fins coses, per mi més importants, com veure el fruit de un treball/esforç que sigui, al cap i a la fi, positiu per a mi.
Per mi que és la felicitat ? Difícil pregunta de més difícil resposta, però com un primer punt de vista diria que, per mi, és fer aquelles coses amb les que em trob agust i realitzat, sobretot, com he dit abans, després de fer un esfor´per aconseguir-ho.

Ferrer Ortas Júlia wrote:


Està clar, Edu, que el tema ha derivat mooooooolt... Però ja que hi heu incidit, jo vos dic que una persona que a primera vista és preciosa, una vegada la conec i me sembla un total inútil... m'acaba no agradant físicament. I de l'altra manera, una persona lletja, no és que m'acabi semblant preciosa, però si és increïblement especial com a persona... : ) a la fi no la veig lletja (tampoc guapa, però no lletja).
I el que dèieu, seria molt ideal trobar una persona genial en tots dos aspectes... : )
El que trob és que en tot cas, jo me decantaria clarament per la que tengués més mancances físiques que no per la que en tengués d'intel·lectuals. Amb això no vull dir que no sàpiga res dels estudis, sinó que sigui persona, m'explic? Valor per sobre de totes les coses la manera de pensar, per jo és l'imprescindible: que pensi igual com jo i que me pugui entendre i compartir els punts de vista. No en tot, està clar que és interessant contrastar els detalls amb controvèrsies, però sí en la visió de la vida, i societat que ens envolta. Donant voltes a tot això arrib sempre a una pregunta que si algú s'anima a contestar li estaré molt agraïda:

-Què és allò que vos fa més feliç en el món/vida...? I bé, per extensió m'hauríeu de dir què és per voltros la felicitat.
Si algú no sap molt bé com contestar aquesta pregunta (que trob que no és fàcil) ja me va bé que me digui què és el que més li agrada fer en el seu temps lliure o alguna cosa que li faci sentir molt i molt bé.

Si la trobau una pregunta massa compromesa no la contesteu, però si ho feis, per favor preneu-vos-ho en sèrio.

Oh, per fí: per favor preneu-vos-ho en sèrio. Tenia ganes de llegir una cosa d'aquest estil.

Per a mi, sa veritat, la felicitat es composa de temps lliure i doblers per disfrutar-lo. Don importància als doblers perquè la gent diu que no donen la felicitat, però pocs trotamóns no canviarien la seva situació. Jo crec que el fet de tenir doblers és simplement per a poder dedicar-te en cos i ànima a fer tot allò que realment t'agrada i que et fa feliç, que en el meu cas seria disfrutar de les persones que estim i dedicar-me als esports que m'agraden i a l'art EN EL TEMPS LLIURE QUE HE ANOMENAT ABANS, ja que dubt que em toqui la loteria i no tingui que treballar, lo aguna cosa per l'estil, per poder obtenir aquests doblers. Són un mínim, per a mi. El just per no tenir preocupacions econòmiques. Els luxes estan bé, sobretot si són de cara a un augment de la comoditat i de la salud, però trob infinitament més important el que he dit que m'agradaria fer en el temps lliure.


En relació amb el que has dit abans, jo també prioritz moltíssim l'intel·lecte. Una altra cosa en la que me fix és en les virtuds per les que destaca cadascun, però també, en els defectes sense importància o de poc pes que caracteritzen encara més aquella persona. La majoria de vegades perque em fan gràcia, i amb això no em referesc a la gracia que et fa una persona que no respectes. Em referes a coses que segurament ni tan sols es consideren defectes, però són petites mancances que condicionen el comportament d'una persona sense que es noti massa. Per exemple, el fet que una persona poca coordinació o equilibri, és un tret que pot esser característic d'una persona pero que realment no trob que sigui ni bo ni dolent. De vegades em fix en aquestes coses que no canvien la meva manera de pensar en aquella persona però la complementen.

per a mi la felicitat es fer allo amb lo que jo disfruto i me sent realitzat co ma dit en carles..si he de fer qualqe cosa perque m'obliguen..no sere feliç.. i jo soc feliç estant amb els meus amics i amb la gent que m'importa..no es necessari fer res..nomes estar-hi amb ells hem fa feliç.jo crec que per ser feliç es necessari saber que tens qualqu al costat amb el que pots contar sempre

luis cambron martinez wrote:si el fragment de l'obra que vull posar la he de traduir no trob que estigui be..

Ho has de traduir perquè aquí només es pot escriure en català.

Ferrer Ortas Júlia wrote:

Fuster Pizá Pilar wrote:Aquí podreu escriure fragments d'obres que vos hagin interesat, frases... per que siguin comentats.
Vos agrairia que xerrasiu del que toca i no de les eleccions de catalunya, ni si algú s'ha llegit el llibre, que fassi un resum...
Grasies.

Mira, Pilar, ara mateix se m'ocorr un fragment de La Pell Freda, el llibre que vàrem llegir l'any passat que me va parèixer increïblement expressiu, o més aviat descriptiu. És del moment en què el protagonista està desanimat perquè els citauca no vénen i no poden posar en pràctica la tècnica de les explosions per eliminar-los:

‎"Allà dins el temps s'alentia; la vida es veia des de la perspectiva dels cucs. Aquells dies, allà dins, em sentia a mig camí entre la vida i la mort. Allà tot es reduïa a un parell d'impulsos, matar i estimar, i els dos se'm negaven: ells no venien i ella era ells."
La pell freda, Albert Sánchez Piñol.

Si m'enrrecord de l'obra, tenia unes descripcions interessants i una història curioso, gràsies per l'aportació.

luis cambron martinez wrote:per a mi la felicitat es fer allo amb lo que jo disfruto i me sent realitzat co ma dit en carles..si he de fer qualqe cosa perque m'obliguen..no sere feliç.. i jo soc feliç estant amb els meus amics i amb la gent que m'importa..no es necessari fer res..nomes estar-hi amb ells hem fa feliç.jo crec que per ser feliç es necessari saber que tens qualqu al costat amb el que pots contar sempre

Em pareix interessant i estic d'acord amb tu que per sentirte feliç basta estar amb la gent q estimes i no fa falta fer res d'especial, també es important saber q tens qualque persona amb la que pots comptar.

Salleras Mestre Xavier wrote:jajajjajaja
m'ha agradat el teu escrit edu!
seria curios un mon on no ens fixessim amb les persones pel seu físic!

Totalment impossible.

luis cambron martinez wrote:totalemnt d'acord amb tu peor crec que si la doan es feia com ella sola encara que sigui la persona mes bondadosa i inteligent del mon no la voldras..jo crec que lo seu seria sercar un punt mitja..cosa que no crec que sigui facil xd

Lluis mai corregim a la gent com escriu però vàries vegades has possat feia i és fea.

gracies per la informacio pilar pero me nom luis(L)

Em fa feliç que la gent es preocupi dels altres. Encara que també em fa feliç tot el contrari: no preocupar de res perquè no hi ha res del que preocupar-se, encara que això sigui impossible.
M'agrada la cara de les persones que necessiten ajuda, encara que sigui una cosa molt ximple, i que, sense demanar-ho, algú vagi i els ajudi. M'agrada que es preocupin per mi.
Em fa feliç poder ajudar a algú que està mal, em fa feliç adonar-me que aquesta persona està malament encara que no ho digui.
Em fa feliç saber que hi ha persones que miren més enllà dels seus nassos i que col.laboren perquè el nostre món, a base de petits gestos i accions, segueixi funcionant.

Per a mi la felicitat és anar aconseguint cada dia créixer com a persona, aprendre dels demés i que els demés aprenguin de mi, poder disfrutar de les petites coses, poder compartir la vida amb aquells amb qui més estim ajudant-los i passant bons moments amb ells.
La felicitat la puc trobar en qualsevol cosa, en un somriure, en un moment, en una experiéncia, fins i tot en una conversa, en un lloc... crec que és una paraula molt idealitzada i la gent sembla que s'ha empenyat en veure la felicitat com algo difícil d'aconseguir... per mí és aquell conjunt de coses que fan que de veres me senti bé amb jo mateixa i que me facin pensar que he aprofitat bé el temps i que tot allò que he fet al llarg de la meva vida no ha sigut en va, sinó que ara ha servit per ser com vull ser.
Personalment crec que és més feliç aquell que aprecia de veres allò que té, i no el que se lamenta per no tenir-ne unes altres millors.

Divertida questio la proposada aquí. La felicitat.
Jo definiria la felicitat com a allò que et fa sentir be, pero no només al moment en que succeeix, sino durant un gran periode de temps. Aquesta "felicitat momentanea" l'anomenaria alegria.
Jo l'alegria supos que la puc obtenir de moltes maneres, estant amb bona gent, o simplement aconseguint petits objectius. Però la felicitat es una cosa molt diferent, no se com aconseguirla, a vegades l'aconseguesc sense saber-ne les causes però trob que es massa complicat.

no vos basten ses classes de filosofia?

LLopis Poncell Bernat wrote:no vos basten ses classes de filosofia?

No ho veus que no, molt de queixar-se, però després, encara en volen més.

jajaja ja ho veig ja

aqui hi ha molts de filosofs o no llopis? jajaja

tots en petita mesura... jejeje

LLopis Poncell Bernat wrote:tots en petita mesura... jejeje

No ho veus, són filòsofs en potència.

Quines ganes de fotre la vida als altres...
jajja no, es broma

sempre m'han parescut be el textos aquests que et fan refelxionar sobre una cosa en concreta i hi pot haver diversitat de opinions

No se que teniu en contra de la filosofía... a mi m´agrada molt reflexionar aquests temes... i normalment no arrib a cap conclusió XDD

jajajjajja
que bona Adri!

xavi tio no diguis mentida que a tu els textos de filosofia no et ffan cap gracia.. que els a veus i surts corrensos xd

Arias Alonso Adrián wrote:No se que teniu en contra de la filosofía... a mi m´agrada molt reflexionar aquests temes... i normalment no arrib a cap conclusió XDD

si però jo em referiexo a les classes de filosofia. completament diferent al que tu et refereixes.

LLopis Poncell Bernat wrote:

Arias Alonso Adrián wrote:No se que teniu en contra de la filosofía... a mi m´agrada molt reflexionar aquests temes... i normalment no arrib a cap conclusió XDD

si però jo em referiexo a les classes de filosofia. completament diferent al que tu et refereixes.

Idò, Xavi, di a que et refereixes.