Escrits personals!

jajjaja
Luis, els textos de naristotil sobre lhome politic no me fa molta gracia i menys amb la manera en que redacten els seus escrits, que no hi ha qui els entengui

pero si m'agraden aquests escrits que pots entendre i et fa refelxionar sobre una cosas que al cap i a la fi t0interessa perque es part de la teva vida

jo salleres sinceraemnt asl textes filosfics no els hi trob cap utilitat..perque trob que es un ciencia molt abstracte i sempre podras donar votles i reflexionar..pero mai arribes a res.

luis cambron martinez wrote:jo salleres sinceraemnt asl textes filosfics no els hi trob cap utilitat..perque trob que es un ciencia molt abstracte i sempre podras donar votles i reflexionar..pero mai arribes a res.

i sincerament pens que són com massa complicats, que els filòsofs donaven voltes, i voltes, i vooooltes... i enlloc d'explicar alguna cosa, a vegades fins i tot la lien més!

clar si tens diners a casa i no fas feina que fas?? (apart del bandarra) et posa a pensar perquè són les coses així i aquesta pregunta és molt amplia.

Busquets Andrea wrote:

luis cambron martinez wrote:jo salleres sinceraemnt asl textes filosfics no els hi trob cap utilitat..perque trob que es un ciencia molt abstracte i sempre podras donar votles i reflexionar..pero mai arribes a res.

i sincerament pens que són com massa complicats, que els filòsofs donaven voltes, i voltes, i vooooltes... i enlloc d'explicar alguna cosa, a vegades fins i tot la lien més!

Però amem, si hasta la professora diu que són complicats, i també e pensament d'aquest filòsofs que estudiam, com pretenen que nosaltres els poguem entendre ¿?

xdd
be jo consider que es millor estudiar filosofia per selectivitat que historia... historia es un gran toxo de pagines...

pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

luis cambron martinez wrote:pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

Filosofia és també història, no has de pensar ni entendre-ho. Amb aprendre la vida i idees d'uns quants escriptors n'hi ha prou i si te'ls saps bé els textos no són cap problema, encara que a mi em costi moltíssim! Però no deixa de ser el mateix que història d'Espanya només que de la filosofia.

Calvo Claudia wrote:

luis cambron martinez wrote:pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

Filosofia és també història, no has de pensar ni entendre-ho. Amb aprendre la vida i idees d'uns quants escriptors n'hi ha prou i si te'ls saps bé els textos no són cap problema, encara que a mi em costi moltíssim! Però no deixa de ser el mateix que història d'Espanya només que de la filosofia.

Que la filosofia no l'has d'entendre !? Però és que si no la entens, al manco una mica, no t'entereràs de res; en canvi, a història, si no l'entes no passa res, perquè és així i no n'hi ha d'altre. O, al manco, és el que jo crec.

Salom Carlos wrote:

Calvo Claudia wrote:

luis cambron martinez wrote:pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

Filosofia és també història, no has de pensar ni entendre-ho. Amb aprendre la vida i idees d'uns quants escriptors n'hi ha prou i si te'ls saps bé els textos no són cap problema, encara que a mi em costi moltíssim! Però no deixa de ser el mateix que història d'Espanya només que de la filosofia.

Que la filosofia no l'has d'entendre !? Però és que si no la entens, al manco una mica, no t'entereràs de res; en canvi, a història, si no l'entes no passa res, perquè és així i no n'hi ha d'altre. O, al manco, és el que jo crec.

No veig quina diferència hi ha entre aprendre les fases de l'absolutisme de Ferran VII i saber-se la teoria hilemòrfica d'Aristòtil. Tant si les entens com si no, no canviaran, perquè és història i no es pot fer res. Però clar que això és només el que jo crec

perque per entendre les teories hil lomorfiques has de saber com pensaben aquest i posiblement no siguis capç deferlo i per l otant el texte no l'entendras.. mentres que a historia no t'hasdaprendre res..

Jo tenc una posicio neutre sobre aquestes asignatures, filosfia te les sevs coses bones i historia també. si algu ve que les coses bones d'historia son millors que les condicions en filosofia pues que trii Historia.

El que jo crec és que Filosofia es mes interessant que la historia, encara que tregui millors notes a historia no crec que serveixi de molt, i si almenys a filosofia ho entens te pot servir dalgo a la vida.

si el fet d'estudair filosofia te pot ajudar a creixer com a persona.. a madurar i a desenvolupar una manera de pensar raonada i de tot..en aquest sentit si que te pot ajudar la filosofia.. pero be crec que tambe coneixer el teu passat es improtant

Calvo Claudia wrote:

Salom Carlos wrote:

Calvo Claudia wrote:

luis cambron martinez wrote:pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

Filosofia és també història, no has de pensar ni entendre-ho. Amb aprendre la vida i idees d'uns quants escriptors n'hi ha prou i si te'ls saps bé els textos no són cap problema, encara que a mi em costi moltíssim! Però no deixa de ser el mateix que història d'Espanya només que de la filosofia.

Que la filosofia no l'has d'entendre !? Però és que si no la entens, al manco una mica, no t'entereràs de res; en canvi, a història, si no l'entes no passa res, perquè és així i no n'hi ha d'altre. O, al manco, és el que jo crec.

No veig quina diferència hi ha entre aprendre les fases de l'absolutisme de Ferran VII i saber-se la teoria hilemòrfica d'Aristòtil. Tant si les entens com si no, no canviaran, perquè és història i no es pot fer res. Però clar que això és només el que jo crec

Idò mira, Clàudia, jo trob que la teoria hilemòrfica té tota una lògica al darrera i en general tota la filosofia té uns fonaments en la raó, els sentits, coses lògiques i comprensibles que en gran mesura te faciliten la comprensió. La història, en canvi, jo no sóc capàç de deduïr quan va exhiliar-se tal rei, sí que els fets tenen una lògica, està clar, però sempre has de partir de moltes coses que són així perquè sí. Per això no m'agrada ni la meitat del que m'agrada la filosofia. : )

julia ets la meva idola testimmmm ajajajjaaj(L) crec que per un pic mes o manco esteim d'acord ajja

luis cambron martinez wrote:julia ets la meva idola testimmmm ajajajjaaj(L) crec que per un pic mes o manco esteim d'acord ajja

Què bé, idò! Jo també t'estim...
I per cert, moltíssimes gràcies a tots els que heu donat la vostra visió sobre la felicitat!

Fuster Pizá Pilar wrote:

luis cambron martinez wrote:totalemnt d'acord amb tu peor crec que si la doan es feia com ella sola encara que sigui la persona mes bondadosa i inteligent del mon no la voldras..jo crec que lo seu seria sercar un punt mitja..cosa que no crec que sigui facil xd

Lluis mai corregim a la gent com escriu però vàries vegades has possat feia i és fea.

En realitat ni (fea) ni (feia) figuren al diccionari del IEC, l'expressió correcta diria que és "lletja".
I a part d'això, perquè totalment impossible un món on no ens fixàsim en el físic? trob que tot seria més fàcil, hi hauria molts menys problemes.

Ferrer Ortas Júlia wrote:

Calvo Claudia wrote:

Salom Carlos wrote:

Calvo Claudia wrote:

luis cambron martinez wrote:pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

Filosofia és també història, no has de pensar ni entendre-ho. Amb aprendre la vida i idees d'uns quants escriptors n'hi ha prou i si te'ls saps bé els textos no són cap problema, encara que a mi em costi moltíssim! Però no deixa de ser el mateix que història d'Espanya només que de la filosofia.

Que la filosofia no l'has d'entendre !? Però és que si no la entens, al manco una mica, no t'entereràs de res; en canvi, a història, si no l'entes no passa res, perquè és així i no n'hi ha d'altre. O, al manco, és el que jo crec.

No veig quina diferència hi ha entre aprendre les fases de l'absolutisme de Ferran VII i saber-se la teoria hilemòrfica d'Aristòtil. Tant si les entens com si no, no canviaran, perquè és història i no es pot fer res. Però clar que això és només el que jo crec

Idò mira, Clàudia, jo trob que la teoria hilemòrfica té tota una lògica al darrera i en general tota la filosofia té uns fonaments en la raó, els sentits, coses lògiques i comprensibles que en gran mesura te faciliten la comprensió. La història, en canvi, jo no sóc capàç de deduïr quan va exhiliar-se tal rei, sí que els fets tenen una lògica, està clar, però sempre has de partir de moltes coses que són així perquè sí. Per això no m'agrada ni la meitat del que m'agrada la filosofia. : )

Doncs jo no podria deduir la teoria hilemòrfica ni encara que volgués. Considero que són arguments bons i de pes però en filosofia donen informació que no es tenia, i s'escriu en un examen. A mi m'agrada entendre i discutir sobre algunes teories amb els meus companys i amics però hi ha persones que no tenen la mínima intenció d'entendre-la, simplement la estudien intentant treure la millor nota possible. I poden nafrar a treure una nota estupenda sense haver-se parat a pensar perquè Aristòtil pensava el que pensava igual que moltes persones ni s'hauran assabentat que Carles IV i el seu fill Ferran VII van escriure amb els seus actes el període més patètic que ha tingut Espanya. Estic d'acord amb vosaltres que és infinitament més interessant la filosofia que la història però segueixo pensant que les seves maneres d'estudi no són molt diferents.

julia tens molta rao si no ens fixesim en el fisic hi hauria molt menys problemes.. pero la cosa es que si et fixes a dia d'avui sempre que anuncian qualque cosa traten de vendrelo atraves de un super model tant masculi com femeni.. i es podria dir que vivim en un mon on ser wapo es bastatant important a la societat perque no et discriminin ni res.. perque saps que els mateixos al lots quan hi ha un nin greix o lleig ens ficam amb ells avegades i si no ens fixesim en el fisic com tu dius tot aixo no pasaria

Calvo Claudia wrote:

Ferrer Ortas Júlia wrote:

Calvo Claudia wrote:

Salom Carlos wrote:

Calvo Claudia wrote:

luis cambron martinez wrote:pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

Filosofia és també història, no has de pensar ni entendre-ho. Amb aprendre la vida i idees d'uns quants escriptors n'hi ha prou i si te'ls saps bé els textos no són cap problema, encara que a mi em costi moltíssim! Però no deixa de ser el mateix que història d'Espanya només que de la filosofia.

Que la filosofia no l'has d'entendre !? Però és que si no la entens, al manco una mica, no t'entereràs de res; en canvi, a història, si no l'entes no passa res, perquè és així i no n'hi ha d'altre. O, al manco, és el que jo crec.

No veig quina diferència hi ha entre aprendre les fases de l'absolutisme de Ferran VII i saber-se la teoria hilemòrfica d'Aristòtil. Tant si les entens com si no, no canviaran, perquè és història i no es pot fer res. Però clar que això és només el que jo crec

Idò mira, Clàudia, jo trob que la teoria hilemòrfica té tota una lògica al darrera i en general tota la filosofia té uns fonaments en la raó, els sentits, coses lògiques i comprensibles que en gran mesura te faciliten la comprensió. La història, en canvi, jo no sóc capàç de deduïr quan va exhiliar-se tal rei, sí que els fets tenen una lògica, està clar, però sempre has de partir de moltes coses que són així perquè sí. Per això no m'agrada ni la meitat del que m'agrada la filosofia. : )

Doncs jo no podria deduir la teoria hilemòrfica ni encara que volgués. Considero que són arguments bons i de pes però en filosofia donen informació que no es tenia, i s'escriu en un examen. A mi m'agrada entendre i discutir sobre algunes teories amb els meus companys i amics però hi ha persones que no tenen la mínima intenció d'entendre-la, simplement la estudien intentant treure la millor nota possible. I poden nafrar a treure una nota estupenda sense haver-se parat a pensar perquè Aristòtil pensava el que pensava igual que moltes persones ni s'hauran assabentat que Carles IV i el seu fill Ferran VII van escriure amb els seus actes el període més patètic que ha tingut Espanya. Estic d'acord amb vosaltres que és infinitament més interessant la filosofia que la història però segueixo pensant que les seves maneres d'estudi no són molt diferents.

Idò mira, te pos es meu exemple: història necessit en total... unes 5 hores? (per preparar un examen, dic, sóc lenta) i filosofia, en una horeta i mitja dues ho tenc, a part de que amb filosofia disfrut i història és una amargura...

Ferrer Ortas Júlia wrote:

Calvo Claudia wrote:

Ferrer Ortas Júlia wrote:

Calvo Claudia wrote:

Salom Carlos wrote:

Calvo Claudia wrote:

luis cambron martinez wrote:pero a historia no has d'entendre res.. les coses passen i son aixi i tens que pensar res.. nomes t'ho has de aprendre no has de cercar explicacions.. en canvi a filosfia has de pensar molt..en exces xd

Filosofia és també història, no has de pensar ni entendre-ho. Amb aprendre la vida i idees d'uns quants escriptors n'hi ha prou i si te'ls saps bé els textos no són cap problema, encara que a mi em costi moltíssim! Però no deixa de ser el mateix que història d'Espanya només que de la filosofia.

Que la filosofia no l'has d'entendre !? Però és que si no la entens, al manco una mica, no t'entereràs de res; en canvi, a història, si no l'entes no passa res, perquè és així i no n'hi ha d'altre. O, al manco, és el que jo crec.

No veig quina diferència hi ha entre aprendre les fases de l'absolutisme de Ferran VII i saber-se la teoria hilemòrfica d'Aristòtil. Tant si les entens com si no, no canviaran, perquè és història i no es pot fer res. Però clar que això és només el que jo crec

Idò mira, Clàudia, jo trob que la teoria hilemòrfica té tota una lògica al darrera i en general tota la filosofia té uns fonaments en la raó, els sentits, coses lògiques i comprensibles que en gran mesura te faciliten la comprensió. La història, en canvi, jo no sóc capàç de deduïr quan va exhiliar-se tal rei, sí que els fets tenen una lògica, està clar, però sempre has de partir de moltes coses que són així perquè sí. Per això no m'agrada ni la meitat del que m'agrada la filosofia. : )

Doncs jo no podria deduir la teoria hilemòrfica ni encara que volgués. Considero que són arguments bons i de pes però en filosofia donen informació que no es tenia, i s'escriu en un examen. A mi m'agrada entendre i discutir sobre algunes teories amb els meus companys i amics però hi ha persones que no tenen la mínima intenció d'entendre-la, simplement la estudien intentant treure la millor nota possible. I poden nafrar a treure una nota estupenda sense haver-se parat a pensar perquè Aristòtil pensava el que pensava igual que moltes persones ni s'hauran assabentat que Carles IV i el seu fill Ferran VII van escriure amb els seus actes el període més patètic que ha tingut Espanya. Estic d'acord amb vosaltres que és infinitament més interessant la filosofia que la història però segueixo pensant que les seves maneres d'estudi no són molt diferents.

Idò mira, te pos es meu exemple: història necessit en total... unes 5 hores? (per preparar un examen, dic, sóc lenta) i filosofia, en una horeta i mitja dues ho tenc, a part de que amb filosofia disfrut i història és una amargura...

Idpo per mi és just al revès, a història fent un resum en queda tot a la primera, en canvi, amb filosofia ja hi puc estar-m'hi dies, que mai ho acab d'entendre ni sem queda tot. I a més, sa història m'agrada, no per estudiar-la com a carrrera però m'agrada; just el contrari de la filosofia, que no la puc ni veure en pintura.

avui m'he passat per "es llonguet" per a veure alguns comentaris de tots vosaltres y he vist un parell de comentaris que m'han cridat s'atenció,
sobretot els de voltros, edu i julia.

Sobre el tema de la felicitat, m'agradaria afegir la meva opinió: Per a mi, la felicitat moltes vegades estriba en viure UN UNIC camí, tortuós i escarpat que simbolitza el recorregut cap a un objectiu propi, el qual estas decidit a aconseguir. Jo crec que la felicitat no es tansols el sentiment en cumplir l'objectiu, sino allò que produeix aquest sentiment, que es l'esforç i la determinació de ferro.

Quan tens eleció, aquesta felicitat pura i perfecta del primer cas se desvirtua i dona lloc al dubte, la frustració i l'angoixament del no saber si la decissio presa era la mes indicada, la mes oportuna.

Això es la felicitat per a mi, ja que crec que cadascun cerca la felicitat i el seu significat per a ell mateix durant tota la vida i la troba (els que la troben) en racons diferents i moltes vegades insospitats (hi ha exemples). Jo definiria la felicitat com el sentiment que tota persona cerca i que dona sentit a la vida (aqui podriem usar la paraula teleologisme).

lo de que la felicitat es fcil d'aconseguir jo crec que es vertader i falç en certa mesura.
els sentiments no son absoluts, sino que son graduals, i tu mateis decideixes com de ambicios ets a la vida. pots elegir conformarte amb una vida sense complicacions, sentinte be en tot moment, o pots arriscarte a ser una persona de veres feliç, i estar disposat a patir per a aconseguir la vertadera felicitat, que sira mes dolça despres d'aver passat a traves d'aquests moments dolents.

Tambe crec que la felicitat es pot trobar en l'admiracio de la bellesa en l'art (perque crea -per a mi- el mateix sentiment al meu interior) com la musica, una musica grandiosa i seductora, un cuadre equilibrat i armònic, un poema expresiu i simbòlic... En contraposició a la bellesa de l'art i reobrint el tema de la bellesa humana, crec sincerament que no hi ha persones perfectes, tot son topics de bellesa imposats per la societat, i deuriem acceptar els defectes dels altres com a part de la bellesa del conjunt de la persona. Ja se que es un topic i pareix que ho dic perque es lo politicament correcte, pero sincerament crec que aixi deuria ser.

respecte a lo que vares dir, julia, de que cerques una persona que pense com tu, en part, crec que lo que fa magica una relacio, mes que la comoditat es la sorpresa, que l'altra persona sigui imprevisible per a tu, que amplii la teva visio del mon i et faci caure en coses en que mai t'havies parat a pensar. aquesta relacio hauria de ser de qualitat reciproca, no unidirecciona, per a ser una relacio IDILICA (reiter: es la meva opinio)

Javi Monroig wrote:lo de que la felicitat es fcil d'aconseguir jo crec que es vertader i falç en certa mesura.
els sentiments no son absoluts, sino que son graduals, i tu mateis decideixes com de ambicios ets a la vida. pots elegir conformarte amb una vida sense complicacions, sentinte be en tot moment, o pots arriscarte a ser una persona de veres feliç, i estar disposat a patir per a aconseguir la vertadera felicitat, que sira mes dolça despres d'aver passat a traves d'aquests moments dolents.

Tambe crec que la felicitat es pot trobar en l'admiracio de la bellesa en l'art (perque crea -per a mi- el mateix sentiment al meu interior) com la musica, una musica grandiosa i seductora, un cuadre equilibrat i armònic, un poema expresiu i simbòlic... En contraposició a la bellesa de l'art i reobrint el tema de la bellesa humana, crec sincerament que no hi ha persones perfectes, tot son topics de bellesa imposats per la societat, i deuriem acceptar els defectes dels altres com a part de la bellesa del conjunt de la persona. Ja se que es un topic i pareix que ho dic perque es lo politicament correcte, pero sincerament crec que aixi deuria ser.

respecte a lo que vares dir, julia, de que cerques una persona que pense com tu, en part, crec que lo que fa magica una relacio, mes que la comoditat es la sorpresa, que l'altra persona sigui imprevisible per a tu, que amplii la teva visio del mon i et faci caure en coses en que mai t'havies parat a pensar. aquesta relacio hauria de ser de qualitat reciproca, no unidirecciona, per a ser una relacio IDILICA (reiter: es la meva opinio)

Respecte el darrer que has dit sobre trobar una persona que et sorprengui i sigui imprevisible per a tu, estic dacord, perque aixi la vostra relacio sera mes divertida i vos anireu completant com a persones.

Javi Monroig wrote:avui m'he passat per "es llonguet" per a veure alguns comentaris de tots vosaltres y he vist un parell de comentaris que m'han cridat s'atenció,
sobretot els de voltros, edu i julia.

Sobre el tema de la felicitat, m'agradaria afegir la meva opinió: Per a mi, la felicitat moltes vegades estriba en viure UN UNIC camí, tortuós i escarpat que simbolitza el recorregut cap a un objectiu propi, el qual estas decidit a aconseguir. Jo crec que la felicitat no es tansols el sentiment en cumplir l'objectiu, sino allò que produeix aquest sentiment, que es l'esforç i la determinació de ferro.

Quan tens eleció, aquesta felicitat pura i perfecta del primer cas se desvirtua i dona lloc al dubte, la frustració i l'angoixament del no saber si la decissio presa era la mes indicada, la mes oportuna.

Això es la felicitat per a mi, ja que crec que cadascun cerca la felicitat i el seu significat per a ell mateix durant tota la vida i la troba (els que la troben) en racons diferents i moltes vegades insospitats (hi ha exemples). Jo definiria la felicitat com el sentiment que tota persona cerca i que dona sentit a la vida (aqui podriem usar la paraula teleologisme).

Jo també crec que la felicitat es un camí. Quan ja tens una cosa t'en pots arribar a cansar i per això és una adquisició constant de moments agradables el que la fa. El que no compartesc és que tingui que ser un camí tortuós. Dificultats n'hi haurà, però si tant tortuós fort el propi camí de la felicitat portaria infelicitat a causa del patiment de seguir-lo. Això no és concebible.